Ser ciutadà d’un estat democràtic ve a ser com
l’escriptor que decideix fer un llibre, o com l’emprenedor que vol crear una
empresa, o com el professor que vol transmetre el coneixement als seus alumnes,
com el mecànic que vol posar en marxa un motor. Viure en un entorn democràtic
vol dir que la persona, el ciutadà, s’impliqui en la gestió del país al nivell
que sigui. Si ets un estudiant mitjançant els delegats de curs i dels consells
d’estudiantat. Si ets un treballador a través de les organitzacions sindicals. Els
ciutadans en general a través dels partits politics.
És cert que ens envolta una flaire decebedora,
perquè el sindicats no defensen prou bé els drets dels treballadors,
perquè els partits polítics no compleixen els seus programes, però al igual que
ho faria l’estudiant, l’emprenedor, el professor, el mecànic... hem de continuar
empenyent, hem de continuar provant, hem de continuar vigilant la gestió de
l’administració del nostre país.
El ciutadà democràtic esta cansat i trist en veure
la trajectòria que portem durant més de 30 anys de democràcia i per aquest
fet no va a votar, no exposa el seu desacord amb les vagues, no es molesta en
participar de la gestió del país. Trenta anys són pocs anys si ho comparem amb
països del nostre entorn, i quan el poder canvia de mans, de monarquies a
dictadures, de dictadures al poble, els processos de canvi són lents, qui gaudia
el poder no està disposat a cedir-lo alegrement.
L’statu quo que tenim ara és conseqüència dels
nostres actes, els que no van anar a votar que van permetre que una dreta, contrària
a l’estat del benestar, arribés al poder. La classe treballadora que va votar
al partit que precisament restringeix al màxim els drets dels treballadors, i
tots els ciutadans que podem fer vaga, perquè es un dret constitucional, i no
l’utilitzem.
L’entorn democràtic no té marxa enrrere, però no
podem deixar-nos portar, com en el temps de les dictadures, hem de vigilar la
gestió que fan els politics, que el poble ha triat, per administrar els béns
que produeix el propi poble. I la ciutadania té eines per obligar al partit que
temporalment gestiona el país per obligar-lo a complir el programa polític. Una
d’elles es la vaga.
